Més enllà dels arbres

Wangari Maathai, guanyadora del Premi Nobel de la Pau, l’any 2004 és de Kenya, filla d’una terra en altre temps fèrtil i amb molt de bosc; diu que la seva llengua, el kikuyu, abans no tenia cap paraula per designar el desert, no feia falta, no n’hi havia. Però ara la terra és eixuta, l’aigua escasseja i els boscos s’han empobrit; explica que les dones són les primeres perjudicades de l’esgotament de la terra: les dones han d’anar més lluny a fer llenya per cuinar i escalfar les cases i a buscar aigua potable. El territori sense arbres genera un cicle de pobresa que comença amb l’erosió i segueix amb les sequeres i les pèrdues de conreus i pastures. Aquest quadre general de la situació l’explica Wangari Maathai en un article titulat «Arbres per a la democràcia». El fet és que Kenya, abans de la democràcia actual, tenia un govern corrupte que va vendre pèssimament el patrimoni vegetal, amb tales massives que van deixar el poble i la natura sota mínims, «era una manera -diu l’autora- de retenir el poder: si el poble estava ocupat barallant-se per la subsistència, per la terra i pels arbres, no es preocuparia tant per reclamar la democràcia».
Però la bona voluntat popular varen inspirar Wangari Maathai a fundar un moviment, que ara ja té milers de dones, per anar a plantar arbres. A tot Kenya n’han plantat trenta milions; la idea i l’acció ja ha traspassat fronteres i avui el Moviment Cinturó Verd és implantat a diversos països d’Àfrica. El moviment progressa com un element preparatori de la democràcia, que falta a molts sectors d’aquell Continent.

Jordi Dalmau
(extracte de l’article publicat al Diari de Girona el 06.10.2005)